Passa al contingut principal

Entrades

ELS SENTIMENTS

Els sentiments són la base principal per convertir-nos i fer-nos humans, doncs sí, els sentiments ens humanitzen. Tothom sap que existeixen persones amb bons sentiments i d’altres amb mals sentiments, els pensaments ens transformen en civilitzats, o no, ens fan tenir actituds honorables, o no. Però també existeixen persones amb pensaments i actuacions reprovables, sorgides del fons de l’instint mamífer, no podem confondre la naturalitat amb la vulgaritat. Caldrà, doncs, convenir que hem de saber valorar cada un dels nostres sentiments, per arribar a ser creatius i productius de fets remarcables que despertin el gaudir en nosaltres mateixos i serveixin d’exemple per a la col·lectivitat. Les persones mancades de sentiments, els psicòpates, no són ni intel·ligents ni inventen res de profit, saben imitar molt bé les expressions sentimentals que senten i fan els altres, egoistes en extrem, per ocupar el lloc de l’altra persona, prèviament de destruir-lo amb tota classe d’enganys i mentides…
Entrades recents

L'EXPRESSIVITAT

Se’n parla molt dels canals de l’expressivitat humana, se’n treu l’entrellat? Sabem quants canals expressius posseïm? Els utilitzem tots, bé i harmònicament?

Simplement està de moda parlar de l’expressió no verbal. L’expressivitat és bàsica per a l’ésser humà, tant se val l’ofici que desenvolupem, clar està que dependrà en gran mesura del tipus de professió que exercim, perquè ens valguem més dels canals d’expressió, com són els professors, els advocats, els polítics, els venedors o tot tipus d’artistes. Però els que exerciten menys les habilitats comunicatives i més les habituds manuals, tampoc se n’escapen, ja que en un moment donat, també s’hi veuen obligats per la necessitat d’haver de convèncer un client o fer públic els seus coneixements. Qualsevol artesà ha d’explicar la seva feina o obra, que hagi realitzat, ja sigui un pintor de parets o de quadres, un electricista o electrònic, un cirurgià plàstic, un inventor o un científic.
L’expressivitat que desenvolupem els humans també l…

EL TALENT

Com descobrir el talent d’una persona? El geni seria l’excel·lència del talent. Jaume Balmes en el seu llibre "El criteri" ens diu: “significació vaga del mot talent”, i segueix: “Talent, quina paraula més vaga. Amb les seves definicions i classificacions s’escriuria una gran obra” i per allà als anys 1930 i escaig es publica “EL TALENT”, i com a subtítol "Estudi Psicològic", en dos volums, del prevere tortosí Joan B. Manyà, el qual deia que no se n’havia sortit prou bé de definir la intel·ligència humana; però desprès de llegir els dos llibres, us puc assegurar que els raonaments que hi exposa són d’una vigència i profunditat no pas superada avui en dia. El nostre eminent filòleg Joan Coromines, en el seu Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, hi diu: “la història i l’evolució semàntica del mot “talent” són complicades”. 
El terme talent després de designar el plat de la balança, passa a unitat monetària per mesurar el pes de l’or, probableme…

EL GUST

Hem perdut el gust? Hem canviat de gustos? O la distinció entre el gust de les menges i el gust de la feina ben feta no el tenim clar? Les glàndules gustatives ens informen de la gran varietat de gustos que existeixen, que seran uns estimulants per la memòria i el funcionament del cervell, per això és recomanable menjar o com a mínim tastar-ho tot. Les olors també estimulen el nostre record. Si n’és d’important el gust! De definir els gustos i els sabors ha passat a l’argot popular per explicar comportaments humans i tot tipus d’artificis fabricats per l’home o propis de la natura.
Si bé el gust és un dels cinc sentits corporals que serveix per percebre els sabors, les sensacions agradables o desagradables en general, també ens produeix un discerniment per distingir el que és bonic del que considerem lleig en una obra artística, un edifici o monument, una fruita o verdura, una dona o home. Apreciem les coses fetes amb gust i admirem les persones que treballen a gust i les que treballen…

LA MOTIVACIÓ

La motivació és tenir el valor de ser un mateix, en el que pensa, sent, creu, diu i fa, en la coherència de les seves actuacions de pensament, en l’acció sincronitzada entre el que es pensa, es sap, es diu i es fa en tot moment de les nostres actuacions. La Ciència Psicoestètica ens obre un ventall enorme de possibilitats imprescindibles per entendre les claus que regeixen el comportament i procedir dels humans, en relació als artificis que aquest fabrica, i desprès haurà d’utilitzar i posteriorment vendre els que li són sobrers. Tot motivat per la superació del nombre, la comoditat, la vanitat o l’ambició personal o col·lectiva.
La flexibilitat mental és vital per estar motivat o motivar els altres. Sense passió no existeix motivació personal, el contagi motivacional de grup o de multituds. Cada dia tenim més dificultats per trobar motius interiors escaients, adequats i personalitzats per a cada individu. Per què ens costa tant de tenir i trobar motius suficientment estimulants que r…

EL VALOR

La vàlua d’una persona es pot mesurar de moltes maneres i formes, de les més cabdals a la vida són com valorem el caràcter i quina valentia tenim per afrontar-les i portar-les a terme.
Al parlar de la paraula valor, comencem a destriar-ne la valoració que li donem, el seu significat i com utilitzem els pensaments en aplicar-lo a les idees, objectes i coses. Com som capaços de mesurar la vàlua de qualsevol cosa que ens disposem a donar-li un valor, ja sigui crematístic o sentimental.
El preu estimable d’una cosa, tant pot ser una obra d’art, una casa o un terreny, el valorarem en diners. Dependrà del nostre coratge saber defensar el preu, tot i tenint en compte les nostres facultats venedores de seducció i els coneixements de l’article que ens disposem a vendre o a posar-hi preu.
Un altre factor primordial a tenir en compte, és el desvergonyiment d’algunes persones a l’hora de valorar quelcom. Cal educar-nos o reeducar-nos socialment per saber valorar psicoestèticament.
L’altre punt clau é…

MENTIDA, MENTIDER!

Qui és una persona mentidera? La persona que conscientment diu coses que no són veritat, que són falses, barroeres i descarades. La veu popular ens diu: “Qui vol mentir, gran memòria ha de tenir”. La gravetat del cas és que el mentider acaba creient-se les seves pròpies mentides, vivint en un món de fantasia on no distingirà el que és real del que és fictici, convertint-se en una patologia de la qual difícilment podrà sortir, per haver interioritzat un desordre mental, un comportament que va començar conscientment i que acabarà actuant inconscientment, incontroladament en contra de la seva pròpia realitat.

La sinceritat ens fa està centrats i la mentida ens descentra i redueix la nostra intel·ligència constructiva. La mentida té la força de destrucció col·lectiva, individual i el mentider és víctima de les seves pròpies mentides. Els humans som els únics mamífers superiors que ens autoenganyem, la mentida és foment de la hipocresia, el mentider es fa una reputació de malfiança i totho…

LA CREATIVITAT

Els sentiments tenen la facultat d’estimular la nostra creativitat mental. La força dels nostres sentiments empenyen la nostra voluntat espiritual, creadora de la imaginació humana. Pensar i rumiar sobre una tasca concreta a fer, ens comportarà una profunditat en l’escomesa que emprenguem, ja sigui muntar una empresa o inventar un nou aparell. Perfeccionar i aprofundir en les nostres idees comportarà treure’n un gran rendiment cultural i/o comercial.

La imaginació pot ser forçada pel conscient o portada per l’inconscient, com és el cas dels somnis que tenen la seva influència sobre les nostres actituds quant estem desperts. Albert Einstein deia: “La creativitat neix de l’angoixa com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi que neix la inventiva”. La indecisió ve generada pel dubte, i el dubte ens portarà a afinar millor els nostres pensaments i no prendre actituds precipitades. Inclús en la crisi hi podem trobar positivitats que evitaran caure en l’angoixa.

Per arribar al talent crea…

L'ENVEJA

Qui té enveja? Existeixen persones o col·lectius més envejosos que altres?

L’enveja és malaltissa i pot convertir-se en malaltia, es va desenvolupant des de l’inconscient. Els diccionaris no ho contemplen com una disfunció de la ment humana, des de la més tendra infància s’observen accions envejoses segons Melanie Klein, psicoanalista britànica (Viena 1882 - Londres 1960).

De la mateixa manera que hi ha persones envejoses, també hi ha pobles envejosos. L’enveja té la peculiaritat de no ser notada per un mateix, ens fa actuar amb una naturalitat pròpia de la nostra personalitat. Res més lluny de la realitat actuant, l’enveja s’introdueix sibil·linament en la nostra acció i així actuem per enveja, no per raonament propi del nostre caràcter educat, el temperament s’apodera de nosaltres i ens fa actuar pel desig d’odi envers algú que posseeix o té més poder, salut, bellesa o habilitats.
Els motius de l’enveja, cadascú té els seus, tots en un moment donat podem sentir enveja d’algú o d’a…

POR A LA HISTÒRIA

Sense entendre la por i la moda no podrem entendre la història. Dos mots antagònics en aparença, la por un concepte més psicològic i la moda un concepte més psicoestètic. Per la importància que té la història en la vida dels humans, el poder sempre se n’ha fet l’amo, per posar-la al seu servei i conveniència.

Partim de la base que, sense entendre la por, no podem entendre l’ésser humà, perquè l’home és un ésser molt espantat i un gran seguidor de les modes, ja siguin en el vestir, en la política, la indústria, l’agricultura, les vacances, l’oratòria, o fent i manipulant lleis.

La por ens fa seguir una moda, per no quedar antiquats, passats de moda; amb la moda tothom hi pacta, uns més d’altres menys, però ningú queda indiferent davant la moda, per què? Recorrerem a la definició que en va fer el psicòleg Carles Muñoz i Espinalt per entendreu: Periòdica renovació psíquica i estètica en l’expressivitat humana que, fomentada per motivacions personals de variar, singularitzar-se i atraure, a…

VOLUNTAT I CARÀCTER

Sense voluntat no hi pot haver caràcter. El que ha caracteritzat l’home i la dona, durant milions d’anys, en el transcurs de la seva evolució com éssers humans ha sigut la seva voluntat. La voluntat de progressar.

Sense el sentit volitiu no haguérem assolit el desenvolupament de la tècnica, ni de la cultura. La voluntat és el motor de la nostra ment que ens impulsa cap al futur, a millorar i perfeccionar en tot allò que fem o la professió que desenvolupem.

La Psicoestètica defineix la voluntat així: “La voluntat serà la planificació conscient que es realitza amb la major exactitud possible i amb l’esforç suficient”.

Quan parlem col·loquialment del caràcter, normalment es confon amb personalitat, temperament o inclús amb talent.

La personalitat l’adquirim de l’ambient, el temperament és instintiu i el talent és el desenvolupament de la intel·ligència. El caràcter és una qualitat psíquica que té la nostra ment, que ha d’ésser educada, requereix d’una actitud ple conscient per desenvolupar-s…

EL DIRECTIU I LA SORT

La potencialitat pròpia d’un directiu no consisteix en la sort del jugador que ha tingut una bona banca. L’home i la dona que volen dirigir el seu destí, preveuen i motiven, perquè saben que les potencialitats són dins d’un mateix.

La superstició ve generada per la fatalitat, no per la realització personal. Quan caiem en la superstició és perquè la seguretat en nosaltres mateixos ens falla. Creure en un mateix redueix la nostra inquietud i fa fecunda la nostra creativitat; el gran pintor Picasso deia: “La creativitat, t’ha de trobar treballant”.

La realització professional implica suportar l’esforç i el sacrifici, les dificultats del viure forneixen el nostre caràcter i també ens omplen de satisfaccions. El nostre procés mental ens fa cercar la transcendència vivencial, la realització nostrada.

El tot és un tot, forma part del tot i ens influeix en tot, tot ha d’anar lligat i acompassat amb la nostra harmonia vivent.

La riquesa no implica preocupació, sinó persistència i enginy, o volem t…

IMAGOCRÀCIA I LIDERATGE

L'alt perfeccionament tècnic dels mitjans de reproducció gràfics actuals: fotografia, televisió, internet, cinema, etc., ha propiciat, que el ja conegut poder suggestiu de les imatges, hagi adquirit proporcions realment importants. El fet que la capacitat de penetració de la imatge en la ment humana sigui més ràpida que la pròpia capacitat de raonar, fa que mig ens convencin abans de deixar-nos pensar, creant-nos, a priori, un estat d'esperit que ens condicionarà el judici final que acabem fent del fet tractat o de la persona en qüestió. A aquest fenomen actual, pel qual la societat esta dirigida pel predomini de les imatges, Carles M. Espinalt el va anomenar Imagocràcia.
En aquest afany de persuadir només a través de la imatge, s'ha confós la direcció amb la mera realització d’un simple paper representatiu. És cert que tot lideratge requereix d’unes escenificacions i figuracions personals – La Forma -, però enlluernats per la llum dels focus, oblidem que dirigir requereix…